vi
vi
Vi
De Viquipèdia Dreceres ràpides: navegació, cerca | Aquest article tracta sobre la beguda alcohòlica. Vegeu altres significats a «vim». |
| Vi | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Tipus cuina | diversos, sent més destacat a les mediterrànies. | ||
| Tipus beguda | alcohòlica | ||
| On es beu | Mediterrània, Califòrnia, Austràlia, zones d'Europa Central, Nova Zelanda, Sud Àfrica. | ||
| Quan es beu | La verema es fa anualment. | ||
| Ingredients destacats | Raïm | ||
| Mètode de preparació | Fermentació | ||
| Forma | Negre, blanc, rosat; pot ser escumós | ||
| Origen | Romà | ||
| Denominació | DO a Espanya, AOC a França, DOCG a Itàlia, QmP a Alemanya, DOC a Portugal. | ||
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc; la fermentació es produeix per l'acció metabòlica del llevat que transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de carboni. El sucre i els àcids que posseeix la fruita vitis vinifera fa que siguin suficients per al desenvolupament de la fermentació. No obstant el vi és una suma d'un conjunt de factors ambientals: clima, latitud, alçada, hores de llum, etc. Aproximadament un 66% de la collita mundial del raïm es dedica a la producció vinícola, la resta és per al seu consum com fruita.. Tot i això el cultiu de la vinya cobreix tan sols un 0,5% del sòl cultivable en el món. El conreu de la vinya s'ha associat a llocs amb un clima mediterrani.
Es dóna el nom de «vi» únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc del raïm, sense addició de cap substància. En moltes legislacions es considera només com a vi a la beguda fermentada obtinguda de vitis vinifera, malgrat que s'obtenen begudes semblants d'altres varietats com la vitis labrusca, vitis rupestris, etc. El coneixement de la ciència particular de l'elaboració del vi es denomina enologia (sense considerar els processos de cultiu de la vinya). La ciència que tracta només de la biologia de la vinya, així com del seu cultiu es denomina ampelologia.
Taula de continguts
|
Etimologia
L'etimologia coneguda de la paraula vi procedeix de la llatina vinum i aquesta de la grega οἶνος, encara que es considera que l'arrel es troba propera a la paraula sànscrit vana (amor) que també va donar origen a les paraules Venus i Venera. Tal relació semàntica estaria donada per l'antiga creença en els poders afrodisíacs del vi. Hi ha la creença que els romans van prendre el significat del proto-germànic "winam,".
Història
El vi es va produir per primera vegada durant el neolític, segons els testimonis arqueològics trobats a les muntanyes Zagros, a la regió que avui ocupen Geòrgia, Armènia i l'Iran; gràcies a la presència de Vitis vinifera sylvestris, i l'aparició de la ceràmica durant aquest període. L'evidència més antiga de la producció i consum de vi, és un atuell de l'any 5400 aC, trobada en el poblat neolític de Hajii Firuz Tepe, a les muntanyes Zagros. L'atuell conté un residu vermellós, presumiblement vi. Posteriorment, el consum de vi es va estendre cap a l'occident, arribant a Anatòlia i Grècia, i cap al sud, arribant fins a Egipte, ja cèlebre en Bahariya durant l'Imperi Mitjà (segle XX aC). La més antiga documentació grega sobre la cura de la vinya, i la collita i premsat dels raïms, és Els treballs i els dies, d'Hesíode, del segle VIII aC. A l'antiga Grècia, el vi es bevia barrejat amb aigua i es conservava en pell de cabra.
El primer que cal destacar és que el vi, al llarg de la història, ha estat molt ben considerat per l'alta societat occidental, sent testimoni imprescindible en qualsevol esdeveniment o banquet d'importància i al voltant d'ell s'han signat els grans tractats i esdeveniments històrics d'occident.
Ja en Egipte, Grècia i Roma es adorava Dionís o Bacus (déu de les vinyes) i la Bíblia es refereix al vi en diversos passatges, entre d'altres quan relata el darrer sopar de Jesús, que va oferir una copa de vi als seus deixebles representant la seva sang. Sabem que a la Xina, fa 4.000 anys, ja coneixien el procés de fermentació del raïm, i que a Egipte, al segle XIV aC ja coneixien la viticultura. Juli Cèsar va ser un gran apassionat del vi i el va introduir per tot el món romà.
La viticultura deu el seu major desenvolupament a la propagació del cristianisme, per ser el vi necessari per a la celebració de la missa. Els monestirs, amb els seus propis mètodes d'elaboració i extracció, van ser els precursors de la viticultura i vinicultura, deixant petjades tan clares com els vins priorat de la paraula prior.
El raïm
El raïm és l'element essencial per l'elaboració final el vi. El raïm que produeix el vi pertany a la família biològica coneguda com vitaceae, que és una classificació de plantes amb tendència a enfilar-se per les superfícies fixes. Aquesta família posseeix onze gèneres diferents, però tan sols la vitis és interessant com a fruita vitivinícola. Dins del gènere vitis existeixen 60 espècies, però tan sols la vinifera és la que proporciona vi (d'origen indoeuropeu). Entre les altres seixanta espècies de vitis, com per exemple: la nord-americana v.labrusca, la v. riparia, la v. aestivalis, la v. rotundifolia, etc. De totes elles, tan sols la Vitis vinifera és la que proporciona vi amb un sabor acceptat per la major part de les cultures de la terra.
Ara bé, al llarg de la història del cultiu de l'espècie vitis vinifera l'home ha donat lloc a una gran infinitat de diverses varietats amb l'objectiu d'obtenir aromes, gustos, etc. D'aquesta manera es tenen els vins elaborats amb raïm de diferents varietats dins de l'espècie vitis viniferea, com poden ser per exemple: el verdejo, el cabernet sauvignon, el carménère, el merlot, el chardonnay, la gewürtztraminer, etc. Totes elles aporten un caràcter especial als vins.
A vegades les vinyes se sotmeten a treballs d'empelt amb l'objecte d'obtenir noves varietats més resistents a l'atac de plagues. Una de les més terribles va produir a mitjan segle XIX. Es va iniciar pels volts de 1850 a França quan es transports varietats americanes a Europa el que va ca
Més sobre vi
imatges
