tomata
tomata
Tomàquet
De Viquipèdia Dreceres ràpides: navegació, cerca | Aquest article tracta sobre l'aliment. Si cerqueu el personatge del Club Super3, vegeu Tomàtic (Club Super3). |
 Tomàquet | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Detall del fruit de la tomaquera | ||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| Solanum lycopersicum L. | ||||||||||||||||||
El tomàquet, tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic, tomàtiga, tomacó o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum) És un fruit de la tomatera de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.
El tomàquet pertany a la família de les Solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són poques les Solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l'alimentació humana és considerable.
Taula de continguts
|
Origen
L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l'Equador, i va ser a Mèxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl xitomatl "Fruit amb melic". Actualment és un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.
Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc cosa que explicaria el seu nom italià de pomodoro (poma d'or). Actualment els tomàquets de color groc tenen encara un bon mercat a Itàlia.
A Europa els tomàquets no es van conéixer fins el contacte amb Amèrica, portats pels espanyols, al final del segle XV. Als Països Catalans el seu consum i cultiu no es va fer efectiu fins a gairebé dos segles desprès. La seva introducció, com a la resta de la Mediterrània, va ser lenta però molt profonda, de manera que desde el segle XVIII n'és un ingredient fonamental en la dieta i la cultura gastronòmica d'aquests països.
En general, a Europa i el Magreb va arrivar el producte i la tècnica de cultiu, però no la cultura de com preparar-lo o dels seus usos, que és diferent a l'americana. La planta silvestre no ha conquerit aquests territoris, on només es pot trobar cultivada, sigui com a planta ornamental (com per exemple els tomàquets cirera plantats en un balcó) o a l'horta.
El segle XVIII va iniciar-se el cultiu del tomàquet, entre d'altres hortalisses, a les comarques del Maresme i del delta del Llobregat, que es van consolidar durant el XIX, a mesura que creixia la població del nucli urbà de Barcelona. A finals del segle XIX es consolida l'horta de València, on ja des d'un començament va destacar la producció de tomàquets, juntament amb melons i pebrots. El 1931 la província de València produeix més tomàquets que cap altra d'Espanya, i amb varietats molt diverses. En aquest any el 86% d'exportacions espanyoles de tomàquets vénen de la província de València. Al Rosselló el cultiu massiu del tomàquet va començar el segle XIX, gràcies a l'arribada del ferrocarril l'any 1858, que permetia distribuir els productes al nord, i en especial desprès de la destrucció de vinyes (fins aleshores el raïm i el vi èren les exportacions principals) a inicis del segle XX. En el període 1927-1936, el tomàquet era, després de l'enciam, la segona hortalissa més exportada del Rosselló.
Conreu
Les espècies Solanum cheesmaniae i Solanum galapagaense creixen de forma silvestre a les illes Galàpagos i als Andes americans, desde el centre de l'Equador, a través de Perú i fins el nord de Xile. D'altra banda, la Solanum lycopersicum, considerada l'ancestre silvestre del tomàquet cultivat, es troba distribuit molt àmpliament a nombrosos països americans com Mèxic, Colòmbia o Bolívia, el que fa pensar en antics cultius de l'home prehistòric.
El conreu de secà és possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulació d'aigua i de clima no massa sec a l'estiu com alguns indrets de la Catalunya nord-oriental. La densitat de plantes és menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser rústegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments són molt menors que en regadiu però la qualitat gustativa s'incrementa ja que amb un creixement més lent es concentren les aromes.
Plagues
Els insectes són menys danyins que les malalties. Aquests insectes són, principalment, tisanòpters, mosca blanca (aleurodes), pugó, Helicoverpa armigera, Tuta absoluta i Keiferia lycopersicella; a més d'àcars i cucs (nematodes). També poden ser atacades per llimacs.
Els cucs provoquen la formació de nudositats a les plantes, cosa que frena el seu creixement. Contra ells es pot mirar de renoval el sól periòdicament i, un cop instal·lats, cal desinfectar-lo.
Producció mundial
L'any 2005 es van cultivar 125 milions de tones de tomàquets, amb la Xina al capdavant, amb prop del 25% de la producció mundial, seguida dels Estats Units i Turquia. El tomàquet es cultiva a 140 països de tot el món. Un 70% dels tomàquets s'utilitza per a fer pastes i salses i només un 30% es compra fresc. Espanya és un gran exportador de tomàquet fresc.
D'acord amb la FAOSTAT, els principals productors de tomàquets (en tones) l'any 2005 van ser:
| Principals productors de tomàquet — 2005 (milions de tones) | |
|---|---|
 Xina | 31.6 |
 Estats Units | 11.0 |
 Turquia | 9.7 |
 Índia | 7.6 |
 Egipte | 7.6 |
| Total Mundial | 125 |
| Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO) Més sobre tomataimatges
© 2010 menjar i art
| |
